REGLA GENERAL
Indemnitzacions laborals exemptes IRPF
Per regla general, les indemnitzacions que es perceben en supòsits d’acomiadament o cessament estan exemptes en la quantia establerta amb caràcter obligatori (LIRPF art.7.e i disp.trans.22a):
– en l’Estatut dels Treballadors (ET);
– en la seva normativa de desenvolupament; o
– en la normativa reguladora de l’execució de sentències (L 36/2011 art.278 s.).
L’import de la indemnització per acomiadament exempta té com a límit la quantitat de 180.000 euros.
Què succeeix si el treballador és contractat novament?
L’exempció queda condicionada a la real i efectiva desvinculació del treballador amb l’empresa. Excepte prova en contra, es presumeix que la desvinculació no s’ha produït si, en els tres anys següents a l’acomiadament o cessament, el treballador torna a prestar serveis a la mateixa empresa o a una altra vinculada (LIRPF art.7.e; RIRPF art.1).
En aquests supòsits, a efectes tributaris, es considera que no ha existit acomiadament o cessament, per tant, ha de declarar-se la indemnització que no es va computar com a ingrés en el seu moment, mitjançant autoliquidació complementària.
Quantia màxima de la indemnització per acomiadament
La normativa de l’IRPF no determina la quantia màxima d’indemnització a percebre, ja que és una qüestió que correspon a l’àmbit laboral i a la voluntat de les parts.
REGLES PARTICULARS
Com tributa la indemnització per acomiadament?
Existeixen regles particulars per a determinats suposats. Entre altres, les indemnitzacions obtingudes per l’extinció del contracte de treball motivat per alguna de les causes justes previstes en la normativa laboral, les obtingudes a conseqüència d’un acomiadament disciplinari declarat improcedent o aquelles que tenen el seu origen en causes econòmiques, tècniques, organitzatives, productives o de força major. En aquest article comentarem breument alguna de les més comunes.
Extinció del contracte de treball per voluntat del treballador
Malgrat el caràcter voluntari, aquestes extincions responen a situacions en les quals el treballador opta per extingir la relació laboral amb l’empresa, però motivat per alguna de les causes justes previstes en la normativa laboral. A canvi, el treballador percep una indemnització, exempta de l’IRPF en la mesura en què sigui obligatòria.
Tals quanties obligatòries varien en funció de les causes que fonamenten el cessament (LIRPF art.7.e i disp.trans.22a).
Tributació en cas d’acomiadament disciplinari
Han de distingir-se dos supòsits radicalment diferents (LIRPF art.7.e i disp.trans.22a; ET art.54, 55 -redacc L 4/2023- i 56):
1) Acomiadament procedent. Queda acreditat l’incompliment que l’empresari imputa al treballador. L’empresari no està obligat a abonar cap indemnització. Qualsevol quantitat que el treballador percebi per aquesta causa no pot tenir caràcter indemnitzatori, estant plenament subjecta a l’impost.
2) Acomiadament improcedent. No s’acredita l’incompliment al·legat per l’empresari en el seu escrit de comunicació al treballador i decideix no readmetre al treballador. En tal cas, la llei preveu una indemnització de 33 dies de salari per any de servei, amb un límit de 24 mensualitats. No obstant això, per als contractes formalitzats amb anterioritat a 12-2-2012 existeixen unes certes peculiaritats.
L’import de la indemnització per acomiadament exempta així calculada té com a límit la quantitat de 180.000 euros.
Causes econòmiques, tècniques, organitzatives, productives o de força major
Regla general
L’extinció de la relació laboral per aquestes causes es recull expressament en la normativa laboral. Produït l’acomiadament (col·lectiu o individual), la indemnització al fet que té dret el treballador és de 20 dies de salari per any de servei amb un màxim de 12 mensualitats, prorratejant-se per mesos els temps inferiors a l’any.
En aquests casos, l’import exempt de la indemnització varia en funció de la data en què es produeix l’acomiadament i de la data del contracte laboral. En funció que el contracte s’hagi formalitzat amb anterioritat al 12-2-2012 o a partir d’aquesta data.
ERE i jubilació anticipada
En algunes ocasions, els treballadors afectats per un expedient de regulació d’ocupació passen a la jubilació anticipada. En aquest cas:
La Seguretat Social ha d’abonar la corresponent pensió de jubilació, sotmesa a l’impost.
L’empresa queda obligada a pagar una indemnització o uns complements a la pensió de la Seguretat Social a conseqüència de l’extinció de la relació laboral per causes alienes al treballador, que són les que en realitat motiven el corresponent acomiadament col·lectiu.
En aquests casos, la DGT ha entès en diverses ocasions que a aquesta indemnització, en cas d’acomiadament col·lectiu, per als treballadors que passen a la jubilació anticipada no li és aplicable l’exempció, igual que si fos una jubilació voluntària, perquè per a aplicar l’exempció s’exigeix que el treballador quedi en situació legal de desocupació (DGT 3-9-03; CV 24-2-09).
Mort, jubilació o incapacitat de l’empresari
En el supòsit d’extinció del contracte de treball per mort, jubilació o incapacitat de l’empresari, es reconeix el dret a percebre una quantitat equivalent a un mes de salari, quantitat que ha de considerar-se exempta d’IRPF amb el límit de 180.000 euros (ET art.49.1.g).
Jubilació anticipada
Les quantitats pagades al treballador per la seva empresa després d’haver pactat l’extinció de la relació laboral per l’avançament de la seva jubilació respecte a l’edat obligatòria no estan exemptes, quedant subjectes a l’IRPF i al seu sistema de retencions.
Excedència voluntària
No suposa la ruptura del vincle laboral, ni l’extinció del contracte de treball. Només provoca una mera suspensió d’aquest. D’aquesta manera, si l’excedència voluntària es veu incentivada mitjançant qualsevol tipus de prestació econòmica, aquesta queda subjecta a l’IRPF com a rendiment de treball, sense perjudici que li resulti d’aplicació la reducció per irregularitat en el cas que el nombre d’anys de servei computat a aquest efecte sigui superior a dos (DGT 18-4-01).
Readmissió de treballadors
Existeix una indemnització addicional per als supòsits de no readmissió o readmissió irregular de treballadors acomiadats, la qual també està exempta per tractar-se d’una indemnització prevista legalment. La indemnització es fixa en 15 dies per any, amb un màxim de 12 mensualitats. Es prorrategen els períodes de temps inferiors a un any i es computa com a temps de servei el transcorregut fins a la data de l’acte. A aquesta indemnització li resulta d’aplicació el límit de 180.000 euros (L 36/2011 art.281.2.b).
Relacions laborals especials
Hem de tenir en compte que per al cas d’extinció de les relacions laborals especials, existeixen unes certes particularitats en els següents suposats:
– el personal d’alta direcció;
– els esportistes professionals;
– el servei de la llar familiar;
– els artistes en espectacles públics;
– les persones que intervinguin en operacions mercantils com a representants de comerç mediadors;
– les persones amb discapacitat que treballin en centres especials;
– els penats en institucions penitenciàries; i
– els advocats en despatxos professionals.
