A principis d’aquest mes vam conèixer l’esperat informe preparat pel Comitè d’experts nomenat pel Ministeri d’Hisenda i que, a manera de llibre blanc de caràcter teòric -l’aplicació pràctica del qual no serà immediata i haurà de concretar-se en les diferents normes tributàries afectades-, recull nombroses propostes per a la reforma del sistema fiscal espanyol.
De cara als grans patrimonis, diverses propostes podrien ser objecte d’anàlisi i reflexió de cara a futures planificacions, sobretot aquelles introduïdes en relació amb l’Impost sobre el Patrimoni (IP) i l‘Impost sobre Successions i Donacions (ISD).
En relació amb l’IP, el Comitè d’experts defensa el seu manteniment i analitza alguns dels problemes que es plantegen amb l’actual configuració de l’impost com són l’elusió fiscal, la deslocalització interna o internacional, la utilització de societats com a “refugi de titularitat” o la nova representació de béns i drets com són els cripto actius. Igualment, es fan constar les deficiències de l’impost quant als criteris de valoració, no sempre senzills d’aplicar, posant l’accent en les societats patrimonials i els immobles.
En relació a les exempcions, es defensa el manteniment tant de l’exempció aplicable al patrimoni empresarial i professional com a l’habitatge habitual; però revisant la conveniència i adequació de cadascuna a fi d’avaluar la seva efectivitat. Crida l’atenció la referència a la sobreimposició dels immobles i convida a avaluar fórmules d’ajust que permetin reduir aquest efecte per als contribuents gravats per l’IP.
Revisió a l’alça del límit conjunt
No s’oblida l’informe dels límits de gravamen i el mínim exempt, convidant al legislador a la revisió a l’alça del límit conjunt IRPF-IP, incrementant el percentatge actual màxim del 60% de la base de l’IRPF fins al 70% així com el percentatge de la quota mínima del 20% fins al 30%. No obstant això, també es proposa l’increment del mínim exempt actualment fixat a nivell estatal en 700.000, fins al milió d’euros, amb una escala progressiva que quedaria fixada entre el 0,5 i l’1%.
En relació amb l’altre dels grans impostos que tantes disparitats causa al nostre país, L’ISD, el Comitè defensa la necessitat de mantenir-lo atès que considera que grava una manifestació directa de capacitat econòmica -els increments patrimonials obtinguts per persones físiques- sense perjudici de les propostes introduïdes en el seu informe.
En relació amb aquest tribut, es torna a posar de manifest com a deficiències l’elusió i l’evasió, així com els problemes per la deslocalització del capital, defensant el manteniment de les reduccions més rellevants en l’àmbit d’aquest impost com són els beneficis de l’empresa familiar, si bé valorant la introducció d’imports màxims. Igualment, es proposa la implementació d’un mínim exempt estatal (entre 120.000 euros i 250.000 euros per a cònjuge, descendents i ascendents) eliminat les reduccions per parentiu, així com la supressió de l’aixovar domèstic.
També és objecte d’anàlisi la tarifa de l’impost. El Comitè entén que, si bé ha de mantenir-se una escala progressiva, aquesta hauria de simplificar-se: la proposta introduïda per a cònjuge, descendents i ascendents seria del 5% per a una base de fins a un milió, el 10% per a bases entre un i cinc milions i un 15% per a bases per sobre de cinc milions, suprimint els coeficients multiplicadors. Finalment, s’advoca per la cerca de noves fórmules de flexibilització del pagament de l’impost que redueixin la problemàtica derivada de la falta de liquiditat. Realitat moltes vegades complicada que comporta fins i tot la renúncia per part dels hereus.
Quant a la competència fiscal de les comunitats, el Comitè s’orienta de manera clara per una harmonització entre totes elles de manera que, encara que mantenint les competències, s’estableixin uns límits mínims i màxims.
Aquestes són les propostes, ara ens quedarà veure en quina mesura es concreta cadascuna d’elles, el seu impacte en el sistema fiscal espanyol i el treball que els grans patrimonis hauran de realitzar per a adaptar-se a aquesta nova realitat. Del que no hi ha dubte és que han de preparar-se per a una nova fiscalitat que, abans o després, arribar
