El tipus persegueix que els beneficis se sotmetin a una tributació mínima del 15% si la xifra d’ingressos supera els 750 milions d’euros a l’any.
Després d’anys d’intenses negociacions, la reforma del sistema fiscal internacional està en vies de materialitzar-se. A finals de l’any passat, la Comissió Europea va presentar una proposta de directiva per a lluitar contra l’evasió i fixar un impost mínim global a les grans empreses que operen en la Unió Europea. Encara que els Estats membre han d’arribar a un acord, s’espera que la normativa entri en vigor en 2023.
De moment, el tipus impositiu beu de l’anomenat Pilar Dos del Marc Inclusiu sobre BEPS, l’objectiu del qual és erosionar el model de negoci dels paradisos fiscals, que integren països del G20 i de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE). De fet, les estimacions apunten que junts representen prop del 90% del PIB global.
En concret, aquest impost persegueix que els beneficis de qualsevol gran grup, tant nacional com internacional, inclòs el sector financer, amb una empresa matriu o una filial situada en un Estat membre de la Unió Europea, se sotmetin a una tributació mínima del 15%. Per a això han de tenir una xifra d’ingressos superior a 750 milions d’euros a l’any.
“Es tracta d’un impost addicional que recaurà sobre els grans grups multinacionals respecte de les filials que puguin tenir situades en països de baixa tributació”, explica Enrique Ortega, soci del bufet Gómez-Acebo & Pombo i membre del grup d’experts especialitzat en l’impost que ha creat el despatx. En principi, serà “l’empresa dominant última la que hagi de suportar-ho respecte a la renda de les filials”.
D’acord amb la proposta de directiva, es queden fora del seu àmbit d’aplicació les entitats governamentals, les organitzacions internacionals o sense fins de lucre, els fons de pensions o els fons d’inversió que siguin entitats matrius d’un grup multinacional. I això perquè “solen estar exemptes de l’impost sobre la renda de les societats nacionals a fi de preservar un resultat de política específic” o per tractar d’evitar “el risc de doble tributació”, argumenta la Comissió Europea.
La institució comunitària explica que, per a calcular la taxa impositiva efectiva per Estat, es divideixen els impostos pagats per les entitats en la jurisdicció pels seus ingressos. D’aquesta manera, si la taxa en un país determinat està per sota del mínim del 15%, llavors el grup ha de pagar un impost addicional per a portar-la fins al 15%.
Incentius fiscals
No obstant això, es preveuen algunes exclusions fiscals, com la reducció d’una quantitat d’ingressos que sigui almenys el 5% del valor dels actius tangibles i el 5% del cost de salaris. Encara que això serà d’aquí a 10 anys.
Abans existeix un període transitori que comença en el 8% del valor dels béns materials i en el 10% dels costos de nòmina. Any rere any aquestes reduccions s’aniran enfilant cap al 5% que fixa la proposta.
Segons explica Iván Rabanillo, soci de Fiscal del bufet Latham & Watkins, “la idea és que els incentius tradicionalment oferts per països receptors d’inversions desapareguin de manera progressiva, com a vacances fiscals o exempcions discrecionals, i que la concessió deixi de ser un instrument d’atracció”. Així, per exemple, “s’exclouen règims d’IP box (un benefici per a estimular la inversió en I+D) que podrien servir per a deslocalitzar beneficis a jurisdiccions de menor tributació”.
De moment, i en clau nacional, els Pressupostos Generals de l’Estat han inclòs una modificació en l’Impost de societats que va en la línia del tipus mínim global. Com explica Montserrat Turrado, sòcia de Fiscal del bufet Bird & Bird, s’estableix una tributació mínima del 15% de la base imposable.
