Espanya, el país que més grava la riquesa i l’únic de la UE amb Impost sobre el Patrimoni
l’impost sobre Successions i Donacions és més habitual, però està més harmonitzat a Europa
Espanya és el país que més figures té per a gravar la riquesa de tota la Unió Europea. És l’únic Estat membre que compta amb un Impost sobre el Patrimoni. A més, inclou en la seva normativa fiscal l’impost sobre Successions i Donacions, que – encara que és més habitual en l’entorn – manté el major nivell amb taxes que aconsegueixen fins al 81,6%.
Els experts fiscalistes coincideixen que el nostre país és l’únic Estat de la UE que aplica l’Impost sobre el Patrimoni, mentre que el de Successions i Donacions és una figura tributària clàssica. El catedràtic d’Hisenda Pública i Règim Fiscal de l’Empresa, en la Universitat de Castella-la Manxa (UCLM), Juan José Rubio, i el director de l’Institut d’Economia de Barcelona (IEB) i professor de la Universitat de Barcelona (UB), José María Durán, han debatut sobre la reforma de la tributació de la riquesa, en el marc de la reforma fiscal que impulsa el Govern. Tots dos experts han coincidit que, si bé els impostos sobre la propietat immobiliària és normal que siguin locals, els impostos sobre el Patrimoni i sobre Successions i Donacions, adscrits a les Comunitats Autònomes, si es vol que subsisteixin, seria necessari que fossin sotmesos a una certa harmonització.
El president del Consell General d’Economistes d’Espanya, Valentín Pich, creu que “no sembla raonable que Espanya s’obstini a mantenir l’actual format d’un impost com a Patrimoni que dificulta l’atracció i manteniment de talent i estalvi, i introdueix excessives distorsions d’equitat dins del nostre territori”.
José María Durán estima que “la imposició sobre la propietat de béns immobles existeix en tots els sistemes fiscals de referència. Pot haver-hi importants diferències en com es configura i en els nivells impositius, però existeix a tot arreu i és una font d’ingressos molt important dels governs locals. L’impost sobre transmissions i actes jurídics també existeix en la gran majoria de països. En canvi, l’impost sobre el patrimoni existeix en pocs països. A la Unió Europea únicament a Espanya i, a més, existeix a Noruega i Suïssa. L’impost sobre successions i donacions existeix en una majoria de sistemes fiscals, però és cert que alguns països l’han anat suprimint”.
Rubio: “L’Impost sobre el Patrimoni no ha de continuar en el nostre sistema impositiu amb la seva configuració actual”
Juan José Rubio opina que “l’Impost sobre Successions i Donacions és una figura clàssica en la major part dels sistemes impositius dels socis més veterans de la UE, malgrat haver estat suprimit en el que va de segle a Suècia, Noruega, Portugal, Àustria i a la República Txeca. No obstant això, l’Impost sobre el Patrimoni, dins de la UE, s’aplica només a Espanya de manera general per a persones físiques. A França existeix un impost sobre la riquesa immobiliària, i a Itàlia sobre els actius reals i financers que els residents tenen fora del país, A més, a Europa s’aplica en alguns cantons suïssos i a Noruega”.
Sobre la necessitat que el sistema fiscal espanyol tingui tributs que gravin la riquesa, Juan José Rubio ha expressat que “l’Impost sobre el Patrimoni no ha de continuar en el nostre sistema impositiu amb la seva configuració actual i, si s’optés per mantenir-lo, exigiria una reforma profunda simplificant-lo, millorant l’equitat en la seva aplicació i establint tipus molt moderats. En l’Impost sobre Successions i Donacions caldria solucionar els problemes tècnics que té, harmonitzant-lo per a totes les Comunitats, suprimint exempcions i els coeficients en funció del patrimoni preexistent, establint un mínim exempt igual per a tots i amb tipus impositius proporcionals i no gaire elevats, podent-se regular deduccions en quota per als parents més pròxims”. José María Durán entén que “en general, es considera que la riquesa manifesta una capacitat econòmica diferent a la de la renda i a la del consum, raó per la qual té sentit que hi hagi impostos sobre la mateixa”.
Qui ha de gestionar-los?
José María Durán ha assegurat que “l’impost sobre la propietat immobiliària és un impost local, perquè permet a aquest nivell de govern tenir una font estable d’ingressos, un nivell impositiu que s’adapta en general a les preferències dels respectius ciutadans”.
En el cas dels impostos sobre patrimoni i successions, en tenir una finalitat redistributiva, “sembla més raonable que siguin impostos dels nivells centrals, de manera que es redueixin les distorsions que la competència fiscal pot generar”, destaca l’especialista.
A quins impostos pertoca la tributació de la riquesa?
El fiscalista Juan José Rubio manifesta que “sota l’etiqueta d’imposició patrimonial s’inscriuen diferents figures tributàries en funció de la caracterització del fet imposable, la forma de determinació de les bases imposables, les categories de subjectes passius i altres elements tributaris”. Segons el parer d’aquest especialista, “aquesta proliferació de figures impositives ocasiona, amb freqüència, problemes de doble, fins i tot múltiple imposició d’una mateixa capacitat econòmica”.
