El Consell General d’Economistes (CGE) ha calculat que si l’Impost sobre el Patrimoni s’harmonitzés conforme a la normativa estatal, la recaptació que podria aconseguir rondaria els 2.000 milions d’euros, enfront dels 1.350 milions que s’ha ingressat segons les últimes dades de l’Agència Tributària, referits a l’any 2021.
En un moment en el qual algunes comunitats autònomes estan introduint bonificacions fiscals en l’Impost sobre el Patrimoni i en el de Successions i Donacions, i a l’espera de la decisió del Tribunal Constitucional respecte a l’Impost Temporal de Solidaritat de les Grans Fortunes i al de Patrimoni, el Consell General d’Economistes ha presentat un informe sota el títol ‘Tributació de la riquesa: estat de la qüestió’.
Els economistes creuen que les distorsions que poden produir i la recaptació que es pot aconseguir a través de l’impost de Patrimoni fan recomanable la seva supressió –impedint la possibilitat que es reguli per les hisendes autonòmiques com un impost propi–, encara que podria quedar com una declaració censal.
No obstant això, els economistes creuen que si s’optés per mantenir l’impost, seria convenient introduir alguns canvis, homogeneïtzant en tots els territoris la base imposable i el mínim exempt.
I és que, per exemple, segons els seus càlculs, si aquest impost no estigués bonificat a Madrid, la recaptació total hauria estat d’uns 2.000 milions d’euros, en lloc de 1.300 milions.
Els fiscalistes del Consell General d’Economistes han analitzat les dades de recaptació dels tributs vinculats amb la riquesa i, amb supòsits pràctics, han posat de manifest les desigualtats que es produeixen entre contribuents amb la mateixa riquesa depenent del seu lloc de residència, incorporant també les últimes modificacions aprovades per les Comunitats Autònomes.
Així calculen, per exemple, que un contribuent amb un patrimoni de 15 milions d’euros, en 2023 no pagaria res per Patrimoni a Andalusia, Extremadura i Madrid i, no obstant això, a la Comunitat Valenciana pagaria 401.234 euros, encara que aquesta situació, temporalment, es mitiga en part per l’aplicació de l’Impost a les Grans Fortunes.
Així mateix, un hereu que en 2023 rebés per la mort del seu pare 800.000 euros, no pagaria res si el seu progenitor residia a Andalusia, Cantàbria, Balears i Galícia, i 103.135 euros si hagués tingut el domicili al Principat d’Astúries.
El president del Consell General d’Economistes, Valentín Pich, ha manifestat que si es considera que Espanya té una economia totalment globalitzada, que l’Impost sobre el Patrimoni és “anecdòtic” en el conjunt dels sistemes tributaris i presenta problemes tècnics i d’equitat en el territori, per la qual cosa considera que el raonable seria suprimir-lo.
En el cas de l’Impost sobre Successions Pich considera que, encara que estigui sotmès també a debat, es podrien abordar determinats canvis perquè pugui jugar un paper redistributiu i per a enfortir la igualtat d’oportunitats.
L’impost a grans fortunes que no sigui permanent
Davant els recursos que s’han presentat contra l’Impost sobre el Patrimoni i contra el de Solidaritat de les Grans Fortunes, com el paper dels assessors fiscals consisteix a intentar que els contribuents apliquin correctament la normativa, han comentat que el que correspon és autoliquidar tots dos, pagar-los i, prèvia valoració de les contingències, i tenint en compte la prescripció, sol·licitar la rectificació de l’autoliquidació i la devolució d’ingressos indeguts, amb la intenció d’aprofitar, si és el cas, una fallada estimatòria.
El president del REAF-CGE, Agustín Fernández, va expressar que “l’Impost Temporal de Solidaritat de les Grans Fortunes no hauria de fer-se permanent perquè es configura com un pegat a l’Impost sobre el Patrimoni i s’ha aprovat seguint una trajectòria parlamentària singular”.
Que els tributs no penalitzin
Segons han argumentat els economistes, la raó que es gravi la riquesa pot trobar-se en què es tracta d’una manifestació de capacitat econòmica diferent de la de la renda i a la del consum, i pot complementar el gravamen sobre totes dues manifestacions.
“Com a país, estem totalment immersos en l’economia global i, per tant, competim amb la resta dels països d’Europa i de la resta del món, per la qual cosa la nostra regulació econòmica i, dins d’aquesta, de la normativa tributària, no pot distanciar-se massa dels estàndards predominants”, han recalcat.
Així, el Consell General d’Economistes ha insistit que no es tracta de competir fiscalment a la baixa, que no ha estat una política tributària utilitzada al país, sinó que els tributs, almenys, no penalitzin que determinats contribuents puguin venir a residir a Espanya o no propiciar que uns altres es deslocalitzin.
