La Comissió Europea analitza ja en un procediment específic la persecució d’Hisenda contra els espanyols residents fora de la Unió Europea. Brussel·les reconeix un “gran nombre de denúncies” d’espanyols a l’estranger contra la normativa tributària, que els fa pagar fins més del triple per les rendes que mantenen a Espanya, respecte als residents comunitaris.
Després de la publicació de elEconomista el passat 12 d’abril, que va constatar un al·luvió de demandes contra aquesta situació, la Comissió Europea admet ara “l’elevat nombre de demandes sobre aquest assumpte” i subratlla que ha consignat totes aquestes denúncies en el seu registre central sota un mateix procediment, el CHAP (2021) 1080, segons nous documents als quals ha tingut accés aquest diari.
Els informes europeus adverteixen de la possibilitat que el procés acabi en la “incoació d’un procediment formal d’infracció” contra Espanya per vulnerar el Tractat fundacional europeu en matèria de lliure circulació de persones i capitals. Brussel·les promet als afectats que “examinaran les denúncies per a garantir que les lleis dels Estats membres siguin conformes a la legislació europea”.
Brussel·les constata “l’interès públic” sorgit arran de les informacions. La Comissió ha decidit crear un portal web on informarà del desenvolupament del procediment. “Amb la finalitat de donar una resposta ràpida i informar els interessats a través d’aquest canal”, apunta la UE. A més, tranquil·litza als denunciants i els recorda que tramitarà la denúncia múltiple de manera confidencial.
Els espanyols al Regne Unit s’han trobat amb la ‘destralada’ de l’Impost sobre la Renda dels no Residents
En qualsevol cas, Brussel·les recorda als afectats que hauran d’emprendre accions legals davant la Justícia espanyola. “La presentació d’aquestes denúncies no pot resoldre la seva situació concreta i individual”, apunta la Comissió. “Per a obtenir reparació, inclosa una indemnització si està justificada, han d’emprendre accions legals a nivell nacional, ja que el nostre objectiu consistirà només a estudiar que les lleis siguin conformes”, afegeix.
Les denúncies han augmentat després que els espanyols al Regne Unit s’hagin trobat amb la destralada de l’Impost sobre la Renda dels no Residents (IRNR) després del Brexit, en deixar de pertànyer a la UE. És el cas de José, que prefereix no donar el seu cognom. Resideix al Regne Unit i té un pis llogat a Espanya. Qualifica de “injusta” la normativa espanyola. “Em veuré molt afectat per aquesta situació”, explica.
En la mateixa línia, un matrimoni d’espanyols residents al Perú per motius laborals ha denunciat també a Espanya davant la Comissió Europea. “Ens veiem obligats a llogar les dues propietats d’Espanya per a poder cobrir la hipoteca i ens veiem castigats i discriminats per aquesta llei”, argumenten.
La llei qüestionada
La legislació tributària espanyola estableix diferències en aquest impost entre els ciutadans comunitaris de la Unió Europea (UE) i els de la resta del món, amb una tributació del 19% sobre ingressos nets per als europeus i una altra del 24% sobre ingressos bruts per als estrangers. Segons l’article 24.6 de la Llei del IRNR, les persones residents a la UE o en l’Espai Econòmic Europeu -és a dir, la UE més Noruega i Islàndia- tributen sobre el rendiment net.
D’aquesta manera, poden descomptar dels lloguers cobrats tot tipus de despeses relacionades amb l’immoble, com l’amortització, l’Impost sobre Béns immobles (IBI), reparacions, despeses de comunitat o interessos. A aquests contribuents se’ls aplica un tipus de gravamen del 19%. No obstant això, l’article 24.1 estableix que els residents en altres països extracomunitaris han de tributar sobre l’import íntegre dels lloguers -és a dir, no poden descomptar cap despesa-, i se’ls aplica un tipus del 24%.
En un exemple per a una renda de 1.000 euros al mes, un europeu liquidaria amb Hisenda 779 euros a l’any. Per part seva, l’Agència Tributària exigiria a un extracomunitari, pels mateixos rendiments, 2.880 euros a l’any. “Les diferències entre arrendadors comunitaris i extracomunitaris són brutals”, explica l’advocat fiscalista Alejandro del Camp, soci de DMS a Mallorca, amb una gran cartera de clients estrangers. “Tals normatives vulneren de manera manifesta i greu el Dret de la UE, que té primacia i és d’aplicació directa, i és obligació dels Tribunals, i també de la pròpia Administració, inaplicar-les”, assenyala del Camp. L’advocat va presentar en 2018 una denúncia davant la Comissió contra aquesta discriminació. A més, la legislació també estableix diferències entre arrendadors no residents d’habitatges i arrendadors persones físiques residents.
