El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha establert que les cessions de vehicles per part dels ocupadors es consideren prestacions de serveis i estan subjectes a l’Impost sobre el Valor Afegit (IVA) quan es realitzin a títol onerós . L’onerositat es dona quan existeix una relació jurídica entre el prestador del servei i el destinatari, on s’intercanvien prestacions recíproques i la retribució rebuda pel prestador constitueix el contravalor efectiu del servei prestat.
El TJUE ha assenyalat que la nota d’onerositat és essencial per a determinar la tributació de la cessió de vehicles i que pot ser acreditada mitjançant diversos indicis. Entre ells es troben la realització de pagaments per part de l’empleat, l’ús d’una part de la retribució en metàl·lic per al pagament del servei, o l’elecció entre diversos avantatges oferts per l’ocupador on l’ús del vehicle estigui vinculat a la renúncia a altres avantatges.
El Tribunal Economico-administratiu Central (TEAC) afegeix que el lliurament de béns o prestació de serveis per part de l’ocupador a l’empleat es considera una operació onerosa quan l’empleat realitzi un pagament per la cessió, empri una part de la seva retribució per a l’ús del vehicle, triï entre diferents avantatges oferts per l’ocupador relacionades amb la renúncia a una part de la seva retribució en metàl·lic, o quan una part del treball prestat pugui considerar-se com a contraprestació pel bé o servei rebut, segons el que s’estableix en el contracte de treball o document accessori.
- Cessió gratuïta
La cessió serà gratuïta quan el treballador no realitzi cap pagament, no dedueixi una part del seu salari per a l’ús del vehicle i no triï entre diversos avantatges que impliquin renunciar a altres retribucions. És important tenir en compte que la consideració de retribució en espècie per a l’Impost sobre la Renda no determina automàticament l’existència d’una cessió onerosa a l’efecte de l’IVA.
- Deduïbilitat de les quotes suportades per l’empresari o professional en l’adquisició, arrendament o cessió d’ús de vehicles
En general, els vehicles o mitjans de transport poden considerar-se béns d’inversió, segons ho estableix l’article 108 de la Llei de l’Impost sobre el Valor Afegit (LIVA). Per tant, s’aplicarà la regla de deduïbilitat establerta en l’article 95. Tres de la LIVA per a les quotes suportades en l’adquisició, importació, arrendament o cessió d’ús per altres títols de béns d’inversió que s’utilitzin en tot o en part en el desenvolupament de l’activitat empresarial o professional.
Aquesta regla estableix el principi d’afectació requerit per la Directiva IVA, la qual exigeix que els béns d’inversió estiguin afectes al desenvolupament de l’activitat econòmica subjecta a l’impost. Segons la regla 2a de l’article 95. Tres de la LIVA, es presumeix que els vehicles automòbils de turisme i els seus remolcs, ciclomotors i motocicletes estan afectats en un 50% a l’activitat empresarial o professional . No obstant això, existeixen uns certs casos, on s’eleva la presumpció al 100% .
Per tant, s’imposa l’obligació a l’empresari o professional d’ajustar la deduïbilitat durant el període de regularització del bé al percentatge d’afectació real a l’activitat econòmica subjecta a l’impost.
Per a això, haurà d’acreditar-se l’afectació del vehicle a l’activitat econòmica subjecta a l’impost, ja que de no acreditar-se l’empresari o professional no podrà deduir cap quota. Això succeirà, per exemple, quan l’adquisició, arrendament o cessió per qualsevol altre títol tingui per objecte la cessió gratuïta del vehicle per temps complet, sense que existeixi un ús mixt, als empleats o sigui per a disposició particular de l’ocupador.
Una vegada demostrada l’afectació del bé a l’activitat econòmica, és important considerar diferents casos en relació amb la deduïbilitat de les quotes suportades en l’adquisició, importació, arrendament o cessió d’ús per un altre títol de vehicles.
En primer lloc, si no s’ha suportat l’impost, per exemple, a causa d’una adquisició exempta o al fet que el proveïdor no sigui un empresari o professional, no es generarà el dret a la deducció. Aquests supòsits d’exempció es troben establerts en l’article 20.U.24è i 25è de la Llei de l’Impost sobre el Valor Afegit (LIVA).
En el cas que s’hagi suportat l’impost en l’adquisició, importació, arrendament o cessió d’ús per un altre títol d’un vehicle afecte a l’activitat econòmica, es podrà considerar la seva deduïbilitat.
Si es demostra que el grau efectiu d’utilització del vehicle en l’activitat econòmica és diferent del percentatge d’afectació presumit, s’haurà de regularitzar la deducció realitzada. En altres paraules, s’ajustarà la deducció en funció del grau real d’utilització del vehicle en l’activitat econòmica subjecta a l’impost.
- Autoconsum de serveis
En el cas en què un empresari o professional hagi generat el dret a deduir l’IVA suportat en l’adquisició d’un vehicle i posteriorment realitzi una cessió sense contraprestació que compleixi amb les condicions establertes en l’article 12 de la Llei de l’Impost sobre el Valor Afegit (LIVA), aquesta cessió es considerarà un autoconsum de serveis i tributarà com a tal.
És important tenir en compte que la cessió sense contraprestació d’un bé pot assimilar-se a una prestació de serveis a títol onerós quan s’ha generat el dret a la deducció de l’impost suportat en la seva adquisició. Aquesta interpretació es basa en l’article 7.7° de la Llei de l’Impost sobre el Valor Afegit.
La consideració de l’autoconsum de serveis com una operació assimilada a una prestació de serveis té com a objectiu evitar l’exempció de l’IVA en béns i serveis destinats a necessitats privades, garantint així la igualtat de tracte entre consumidors i empresaris que destinen béns i serveis inicialment afectes a la seva activitat econòmica a usos no relacionats amb aquesta activitat.
- Quan s’hagi deduït l’IVA suportat en l’adquisició del vehicle i posteriorment es realitzi una cessió sense contraprestació que no compleixi amb les condicions previstes, es considerarà que s’ha produït un autoconsum de serveis conforme a l’article 12 de la LIVA.
En el cas que l’empresari o professional adquireixi un vehicle amb la intenció d’afectar-lo parcialment a la seva activitat i també cedir-lo gratuïtament a l’empleat des del moment de l’adquisició, només serà deduïble el percentatge de la quota suportada que correspongui a l’afectació del vehicle a l’activitat. No es podrà deduir la resta de la quota suportada, cosa que significa que no es produirà un autoconsum de serveis subjecte per la cessió gratuïta del vehicle a l’empleat, ja que no existeix dret a la deducció en aquest percentatge.
